El Parlament Científic Jove se celebra el 6, 7 i 8 abril, amb una sessió final al Parlament de Catalunya. Forma part de l’European Student Parliaments, projecte liderat per la Fundació Wissenschaft im Dialog i està finançat per la Robert Bosch Stiftung i la Bayer Science & Education Foundation (Alemanya). Reproduint la sistemàtica de debat i de votació i aprovació de resolucions pròpia dels parlaments, els joves discutiran sobre 5 grans temes científics de fons relacionats amb el futur de l’ésser humà.
Barcelona, 5 d'abril de 2016
Els propers dimecres 6 i dijous 7 d’abril (Espai Movistar Mobile World Centre i Parc Científic de Barcelona, respectivament) i divendres 8 d’abril al Parlament de Catalunya, 81 joves catalans de 16 a 19 anys participaran al Parlament Científic Jove, organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi). Durant 3 dies, en un exercici combinat d’accés al coneixement científic i al funcionament de les institucions democràtiques, els nois i noies i un grup de científics, debatran, discutiran i, finalment, decidiran, sobre 5 grans temes científics d’àmplia transcendència per al futur de l’ésser humà, de la mateixa forma que ho fan les diputades i els diputats membres del Parlament de Catalunya.
L’estructura de funcionament de Parlament Científic Jove reprodueix la dinàmica parlamentària amb comitès, propostes, discursos, debats, votacions i resolucions finals. La iniciativa forma part de l’European Student Parliaments, projecte liderat per la Fundació Wissenschaft im Dialog i està finançada per la Robert Bosch Stiftung i la Bayer Science & Education Foundation (Alemanya). Els 81 joves catalans, dels quals el 67% són noies, pertanyen a 22 escoles i instituts d’arreu el país i han passat per un període previ de preparació a càrrec dels seus professors.
Dividits en 5 grups (comitès), integrats per 15 alumnes de diferents centres, tots ells iniciaran dimecres 6 i dijous 7 d’abril (Espai Movistar Mobile World Centre i Parc Científic de Barcelona, respectivament), a jornada completa, una sèrie de sessions de brainstorming, dinàmica de treball en grup, xerrada amb experts, discussió, redacció de resolucions per temes i preparació de l’assemblea general, que serà el punt culminant de la iniciativa, divendres 8 d’abril al Parlament de Catalunya.
Els 5 temes per a debatre, cadascun d’ells coordinat per un científic de relleu en la matèria, són:
- El cervell humà. Com funciona el nostre cervell? Realment podem imitar el cervell i el pensament? Serem capaços d’entendre i curar malalties neurològiques?
Experta: Mara Dierssen, cap del grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Centre de Regulació Genòmica (CRG).
- Viure i menjar sa, però com? Els aliments orgànics estan de moda. Però què vol dir això? Estem millor si no mengem carn o productes d’origen animal? Els aliments transgènics són perillosos per a la nostra salut?
Experta: Fabiola Juárez, enginyera agrònoma i dietista - nutricionista de la Fundació Alícia.
- La reproducció canviant de la humanitat. La fertilització in vitro ha esdevingut una pràctica comuna. Avui vivim la vitrificació per raó social en aquest àmbit. Pot l’ésser humà manipular la seva pròpia reproducció?
Experta: Montserrat Boada i Palà, cap de la Secció de Biologia del Servei de Medicina de la Reproducció de Salut de la Dona Dexeus.
- L’optimització de l’ésser humà. Com serem dins de 20 anys? Augmentaran les nostres habilitats gràcies a implants, drogues o altres mitjans tècnics?
Experts: Miquel-Àngel Serra, gestor de recerca del Laboratori de Neurofarmacologia (DCEXS) de la Universitat Pompeu Fabra; Albert Cortina, advocat i urbanista (UAB i UPC), director de l’Estudi DTUM.
- Imitant la natura. La imitació de la natura a través d’un sistema modular. D’això tracta la biologia sintètica. Els científics cerquen nous medicaments i nous ingredients farmacèutics que imiten el funcionament biològic.
Expert: Jordi García-Ojalvo, director del Laboratori de Dinàmica dels Sistemes Biològics i Biologia Sintètica de la UPF.
Cada comitè d’alumnes disposa d’un cap (un universitari amb experiència real en participació a parlaments joves), que exercirà de moderador i conductor dels debats. En els comitès, els estudiants discuteixen i debaten el seu tema particular, el qual coneixen i han treballat prèviament a l’escola.
Després d’una primera fase de debat, cada comitè rep el seu expert, qui dóna una visió general del tema tractat, i amb qui es fa un torn de preguntes perquè els estudiants aclareixin aspectes i presentin punts de vista.
Finalment, amb l’ajuda del cap de comitè, es redacta una resolució basada en les seves discussions i la trobada amb l’expert. Abans de la conclusió de la jornada, tots els membres dels comitès reben les 5 resolucions per conèixer-les amb temps i poder-les debatre a l’assemblea general al Parlament de Catalunya.
Assemblea general al Parlament de Catalunya
Divendres 8 de d’abril (a partir de les 9.00 h), tots els estudiants es reuneixen al Parlament de Catalunya, a l’assemblea general del Parlament Científic Jove, consistent en la lectura, defensa, atac i debat de les 5 resolucions, que seran finalment votades per cadascú.
Cada comitè haurà nomenat un estudiant que presenta la resolució, que passa a ser debatuda seguint el procediment següent (durada aproximada de 40 a 45 minuts per debat):
- Discurs de defensa (3’): un membre del comitè que presenta la resolució fa un discurs explicant per què el comitè ha escollit aquestes solucions. Es tracta de convèncer la resta de grups de la superioritat de la resolució.
- Discurs de resposta (3’ i opcional): un membre d’un altre comitè fa un discurs per mostrar el seu desacord amb la proposta de la resolució.
- Debat obert (25’-30’): els membres d’altres comitès poden preguntar i comentar sobre la resolució que s’hi està discutint.
- Discurs de cloenda (3’): un membre del comitè que presenta la resolució fa un discurs per deixar ben lligat el debat i donar pas a les votacions.
- Votacions (3’): després d’aquestes fases els estudiants voten perquè la resolució passi o no. Cada estudiant pot votar a favor, en contra o abstenir-se.
Els estudiants s’han de formar una opinió, ja que els vots d’abstenció poden ser interpretats com una falta de respecte envers el treball dels altres comitès. Els vots es compten i per la majoria de vot es decideix si la resolució s’aprova o no. Els estudiants han de entendre que encara que una resolució no s’aprovi no vol dir que aquesta sigui una resolució dolenta. A vegades una resolució no aprovada és senzillament un signe de creativitat i coratge per suggerir noves idees que poden crear controvèrsia.
El Parlament Científic Jove serà inaugurat oficialment (09.30 h. Sala de Grups), per la M. H. Sra. Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya. Les 5 resolucions elaborades pels alumnes seran lliurades al Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), entitat d’assessorament científic i tecnològic del Parlament de Catalunya.
Del Parlament Científic Jove sortiran elegits 5 representants que participaran en una edició final europea, juntament amb joves d’altres països a Manchester (Regne Unit), coincidint amb la celebració de l’EuroScience Open Forum (ESOF 2016).
ATENCIÓ:
Els mitjans sense acreditació habitual al Parlament n’han de demanar una a premsa@parlament.cat. A la sol·licitud, hi han de fer constar el nom i els cognoms, el número de DNI o passaport, i el mitjà per al qual treballen. El Parlament només tramitarà les peticions enviades dels del correu corporatiu del mitjà.